Tocant València és, sens dubte, l'obra més enigmàtica de Torrent. Tanmateix és l'obra més poc convencional d'aquest lletraferit valencià. Aquest peculiar llibre ens endinsa dins el seu món; un món totalment condicionat per la seva cultura, perquè Torrent és per damunt de tot valencià.

Una vegada enfonsats en el llibre, i així com plantejava Pérez Benlloch en el pròleg, sorgeix una qüestió difícil de resoldre, quina dimensió predomina en la trajectòria de Torrent, la de periodista o la de novel·lista?. Benlloch dona una immediata resposta personal " .. per a mi Ferran Torrent és un fabulador que descriu al seu aire tot el que veu i percep. El que sap fer és contar històries." Aquest és el punt de vista del periodista i amic de Torrent, però quina és la resposta adequada des d'un punt de vista general? El propi Torrent ho té molt clar, ell sols afirma: "jo, en aquesta vida, no tinc res més que la meva imaginació" . Per tant, aquesta qüestió queda en l'aire i al llarg de tota l'obra s'intentarà resoldre.

Tocant València es divideix en quatre blocs, cadascun dels quals ens apropa a un camp diferent de la vida de Torrent.

Tota l'obra està constituïda per una sèrie d'articles publicats a la revista El Temps; ja siguin columnes escrites per propi autor o com a l'últim bloc, converses mantingudes amb els periodistes Miquel Alberola i Vicent Martí, també publicades a El Temps.

En primer lloc Torrent ens mostra tot allò que envolta el seu món. Primerament ens presenta el seu entorn geogràfic, i ho fa, és clar, des d'un punt de vista subjectiu; mostrant-nos l'estima que sent per la seva terra. Una terra, València, que a mesura que passa el temps estima amb més força, és aquesta terra la que li ho ha donat tot i li ha proporcionat una sèrie de records els quals es veuen reflectits al llarg de totes les seves obres. Així seran innumerables les referències a tot allò que ell anomenava "Barri Xino" i que no és sinó que l'ambient nocturn de la prostitució que ell i altres col·legues del seu poble, Sedaví, freqüentaven amb prou assiduïtat a València.

Cal destacar amb quin record de melangia ens es presentada Rosita Amores. En els moments de joventut de Torrent, fonamentalment als anys seixanta, aquesta important vedette valenciana va ser quasi un mite; simbolitzava tot allò antifranquista. Tots aquells que mantenien aquesta postura, la visitaven al seu cabaret, i dins d'aquell ambient s'oblidava el règim i, fins i tot es respirava una mena de llibertat i tolerància. Altres personatges els quals Torrent fa referència són l'intrèpid i incansable bandoler de la Marina "el Perisó", el respectuós i conformista Pep Blanch, l'apassionat pintor Sanleón, passió de la qual Torrent se n'adona al viatge que ell i un cert grup d'amics realitzen a Itàlia per assistir a una exposició d'aquest pintor. El viatge és un continu de vivències que una altra vegada ens reflecteixen la visió més humana de Torrent.

El segon bloc de Tocant València, Torrent el dedica íntegrament al món de la boxa i a tot allò que aquest esport suposa. Torrent no pot negar la passió i sobretot l'afecció que sent per aquest esport. Passió que ve reflectida no solament a aquesta obra sinó a també a una obra cabdal de la seva producció, "Gràcies per la propina".

El tercer bloc anomenant "Torrent Sicilià" ens mostra també una sèrie de fets que a ell li pareixen singulars. Encara que Torrent no tracta com a tal el tema de la diglòssia dins la nostra societat, aquest el podem intuir internament. Ell no ho manifesta de manera efusiva, però Torrent critica el parlar castellà enfront a la nostra llengua; pensa que la literatura catalana actual a poc a poc va sent acceptada i llegida per més públic però que encara necessita un cert temps perquè arribi a tothom. Les seves obres arriben a la gent però encara necessiten un procés d'adaptació major.

El quart bloc està constituït per una sèrie de converses totalment ingenioses amb els periodistes Miquel Alberola i Vicent Martí, en les quals Torrent ens exposa el seu punt de vista sobre diversos temes. De certa tendència masclista encara que respecta en tots els aspectes a les dones, Torrent sent aquesta postura derivada de la seva creació de novel·la negra, de la qual se sent el creador al País Valencià. El tema fonamental del qual ell es dedica a parlar al llarg d'aquestes converses és de política. De clara tendència esquerrista, es mantindrà relacionat amb els polítics valencians més destacats del moment fins i tot Joan Lerma li presentarà un dels seus llibres.

Són també molt destacades les referències que Torrent fa sobre la seva ideologia política de la qual ens parlarà a l'últim bloc de Tocant València.

Una altra visió sobre el món de Torrent la coneixem per la presentació que ell fa dels seus, és a dir d'aquells que ell més admira. Però aquesta presentació no la fa des d'un punt de vista fred sinó que cadascun d'aquestos personatges és presentat mitjançant una experiència personal; Torrent se situa pràcticament en el cos d'aquell que ens presenta, d'aquesta manera intenta apropar-nos cada vegada més al seu món personal, a les seves relacions socials i de fet, ho aconsegueix.

La societat valenciana necessitava de les idees d'un lliberal com Torrent i per aquest motiu el anomenaren membre del Consell Valencià de Cultura; al mateix temps Torrent va rebre el premi Sant Jordi el qual el consagrava com una realitat de la nostra literatura contemporània.

Intentant resoldre la pregunta inicial, val a dir que Torrent no necessita ser distingit com a novel·lista ni com a periodista sinó que ell domina amb dos gèneres i està considerat avui com un dels millors intel·lectuals del País Valencià.

* Alícia Sanchez Bou estudia Publicitat a la Universitat d'Alacant.

¿Te ha gustado?
Quiero Opinar / Participar