Tocant
València és, sens dubte, l'obra més enigmàtica de Torrent.
Tanmateix és l'obra més poc convencional d'aquest lletraferit
valencià. Aquest peculiar llibre ens endinsa dins el seu
món; un món totalment condicionat per la seva cultura, perquè
Torrent és per damunt de tot valencià.
Una
vegada enfonsats en el llibre, i així com plantejava Pérez
Benlloch en el pròleg, sorgeix una qüestió difícil de resoldre,
quina dimensió predomina en la trajectòria de Torrent, la
de periodista o la de novel·lista?. Benlloch dona una immediata
resposta personal " .. per a mi Ferran Torrent és un fabulador
que descriu al seu aire tot el que veu i percep. El que
sap fer és contar històries." Aquest és el punt de vista
del periodista i amic de Torrent, però quina és la resposta
adequada des d'un punt de vista general? El propi Torrent
ho té molt clar, ell sols afirma: "jo, en aquesta vida,
no tinc res més que la meva imaginació" . Per tant, aquesta
qüestió queda en l'aire i al llarg de tota l'obra s'intentarà
resoldre.
Tocant
València es divideix en quatre blocs, cadascun dels quals
ens apropa a un camp diferent de la vida de Torrent.
Tota
l'obra està constituïda per una sèrie d'articles publicats
a la revista El Temps; ja siguin columnes escrites per propi
autor o com a l'últim bloc, converses mantingudes amb els
periodistes Miquel Alberola i Vicent Martí, també publicades
a El Temps.
En
primer lloc Torrent ens mostra tot allò que envolta el seu
món. Primerament ens presenta el seu entorn geogràfic, i
ho fa, és clar, des d'un punt de vista subjectiu; mostrant-nos
l'estima que sent per la seva terra. Una terra, València,
que a mesura que passa el temps estima amb més força, és
aquesta terra la que li ho ha donat tot i li ha proporcionat
una sèrie de records els quals es veuen reflectits al llarg
de totes les seves obres. Així seran innumerables les referències
a tot allò que ell anomenava "Barri Xino" i que no és sinó
que l'ambient nocturn de la prostitució que ell i altres
col·legues del seu poble, Sedaví, freqüentaven amb prou
assiduïtat a València.
Cal
destacar amb quin record de melangia ens es presentada Rosita
Amores. En els moments de joventut de Torrent, fonamentalment
als anys seixanta, aquesta important vedette valenciana
va ser quasi un mite; simbolitzava tot allò antifranquista.
Tots aquells que mantenien aquesta postura, la visitaven
al seu cabaret, i dins d'aquell ambient s'oblidava el règim
i, fins i tot es respirava una mena de llibertat i tolerància.
Altres personatges els quals Torrent fa referència són l'intrèpid
i incansable bandoler de la Marina "el Perisó", el respectuós
i conformista Pep Blanch, l'apassionat pintor Sanleón, passió
de la qual Torrent se n'adona al viatge que ell i un cert
grup d'amics realitzen a Itàlia per assistir a una exposició
d'aquest pintor. El viatge és un continu de vivències que
una altra vegada ens reflecteixen la visió més humana de
Torrent.
El
segon bloc de Tocant València, Torrent el dedica íntegrament
al món de la boxa i a tot allò que aquest esport suposa.
Torrent no pot negar la passió i sobretot l'afecció que
sent per aquest esport. Passió que ve reflectida no solament
a aquesta obra sinó a també a una obra cabdal de la seva
producció, "Gràcies per la propina".
El
tercer bloc anomenant "Torrent Sicilià" ens mostra també
una sèrie de fets que a ell li pareixen singulars. Encara
que Torrent no tracta com a tal el tema de la diglòssia
dins la nostra societat, aquest el podem intuir internament.
Ell no ho manifesta de manera efusiva, però Torrent critica
el parlar castellà enfront a la nostra llengua; pensa que
la literatura catalana actual a poc a poc va sent acceptada
i llegida per més públic però que encara necessita un cert
temps perquè arribi a tothom. Les seves obres arriben a
la gent però encara necessiten un procés d'adaptació major.
El quart bloc està constituït per una sèrie de converses
totalment ingenioses amb els periodistes Miquel Alberola
i Vicent Martí, en les quals Torrent ens exposa el seu punt
de vista sobre diversos temes. De certa tendència masclista
encara que respecta en tots els aspectes a les dones, Torrent
sent aquesta postura derivada de la seva creació de novel·la
negra, de la qual se sent el creador al País Valencià. El
tema fonamental del qual ell es dedica a parlar al llarg
d'aquestes converses és de política. De clara tendència
esquerrista, es mantindrà relacionat amb els polítics valencians
més destacats del moment fins i tot Joan Lerma li presentarà
un dels seus llibres.
Són
també molt destacades les referències que Torrent fa sobre
la seva ideologia política de la qual ens parlarà a l'últim
bloc de Tocant València.
Una
altra visió sobre el món de Torrent la coneixem per la presentació
que ell fa dels seus, és a dir d'aquells que ell més admira.
Però aquesta presentació no la fa des d'un punt de vista
fred sinó que cadascun d'aquestos personatges és presentat
mitjançant una experiència personal; Torrent se situa pràcticament
en el cos d'aquell que ens presenta, d'aquesta manera intenta
apropar-nos cada vegada més al seu món personal, a les seves
relacions socials i de fet, ho aconsegueix.
La
societat valenciana necessitava de les idees d'un lliberal
com Torrent i per aquest motiu el anomenaren membre del
Consell Valencià de Cultura; al mateix temps Torrent va
rebre el premi Sant Jordi el qual el consagrava com una
realitat de la nostra literatura contemporània.
Intentant
resoldre la pregunta inicial, val a dir que Torrent no necessita
ser distingit com a novel·lista ni com a periodista sinó
que ell domina amb dos gèneres i està considerat avui com
un dels millors intel·lectuals del País Valencià.
* Alícia Sanchez Bou
estudia Publicitat a la Universitat d'Alacant.
¿Te
ha gustado?
Quiero
Opinar
/ Participar